Ponències paral·leles - 11.45 a 12.45
Sala 1: Daniel Fainstein - 'Dona, Justícia i Espiritualitat en el segle XXI: Una perspectiva des del Judaisme'
Començarem la nostra presentació assenyalant l'impacte que les perspectives feministes i de gènere han generat en els últims 40 anys en el judaisme. Aquests desenvolupaments s'han produït en el context d'importants transformacions soci-culturals i legals de les societats contemporànies i a la nova consciència d'equitat de gènere- que han generat en conjunt- nous desafiaments a les representacions i pautes normatives tradicionals de la dona i el femení en el si del judaisme, com en altres tradicions religioses.Assenyalarem l'existència de motius i fonts dintre de la tradició jueva (bíblica, rabínica i cabalística) que poden donar suport, sostenir i reivindicar aquest moviment orientat a una major inclusió. Descriurem posteriorment les diverses reaccions del lideratge religiós masculí davant aquests canvis en el si del judaisme contemporani. Considerem que hem de comprendre aquests canvis i reclams com part d'una emergent concepció de l'espiritualitat, de l'ètica i de la justícia, més àmplies i inclusives, que les quals hem desenvolupat fins al present. Per a enfrontar els enormes desafiaments que ens planteja la societat capitalista, tecnològica i global contemporània, vam requerir ampliar els nostres horitzons espirituals i ètics, incorporant plenament l'aportació i el talent de la dona i el seu lideratge.
Sala 2: Jalil Barcena - 'La senda de Laylâ. Una visió sufí de la feminitat'
L'element femení no ha estat un apunt menor al llarg de la història del sufisme. De fet, la feminitat encarna algunes de les intuïcions espirituals fonamentals dels sufís. La senda sufí de “Laylâ” no és sinó un camí interior més enllà de les formes religioses.
Sala 3: Yaratullah Monturiol - 'Autodeterminació de les dones musulmanes: Reptes i propostes del Segle XXI'
La ponència està pensada en dues parts complementàries. La primera ens introdueix a una espiritualitat amb sensibilitat femenina, que pren cura d'aspectes oblidats i ignorats durant segles, que cal recuperar urgentment i que ara es poden potenciar, també des del diàleg interreligiós. Cal treballar des d'aquesta dimensió l'Alteritat. Tota la humanitat és un mirall que ens ajuda a veure la nostra pròpia persona des de dins.
Després es plantegen reptes i propostes de les musulmanes en el segle XXI, a nivell global. La xarxa de comunicació entre dones és avui, més que mai, un poderós corrent de pensament i acció que cala a totes les societats i que ens compromet en l'esforç comú per a la defensa dels drets humans. Reformes estructurals de fons des del cor de l' islam i l'esforç en una educació no discriminadora, fan que el feminisme islàmic trobi el seu camí natural en la tercera via del mig.
Sala 4: Tareixa Enriquez (baha'í) - 'El paper de la dona en el segle XXI'
Segons la perspectiva bahá'í, sense igualtat de gèneres no haurà progrés en el món, ni pau ni justícia social. Els ensenyaments bahá'ís mostren a la dona com font del progrés espiritual i material del món i que 'els drets d'ambdós sexes han de ser igualment respectats, ja que cap d'ells és superior a l'altre davant els ulls del Cel'. La ponència repassarà, a la llum dels escrits bahá'ís, quins són els canvis que s'han produït i es produiran perquè tal com afirmen aquests, la grandesa d'aquesta època es manifesti com resultat del progrés del món de la dona i perquè la desigualtat entre gèneres és un dels principals obstacles per a aconseguir la pau i la unitat del gènere humà.La unitat completa de gèneres és un dels principis fonamentals de la Fe bahá'í, religió mundial independent fundada per Bahá'u'lláh i que es va iniciar a Persia (Iran) el 1844. El Fundador de la Fe Bahá'i va proclamar inequívocament la igualtat dels gèneres en una època en la qual el moviment feminista començava a lluitar pel sufragi, una idea desconeguda per complet en l'Orient Mitjà. Aquest fet ho converteix en el primer Fundador d'una religió en la qual es defensa la igualtat estricta de l'home i de la dona.
Sala 5: Teresa Guardans - 'Espiritualitat i societat avui: el repte vist amb ulls de dona'
La nova societat globalitzada i d'innovació contínua demana la creació de nous models i formes en tots els àmbits de la vida. Un procés que requereix esforç, creativitat, risc... i la implicació de tots, homes i dones. Sense la complicitat de les "dues ales" de la humanitat -com diu la tradició musulmana- l'ocell no pot volar. I en l'àmbit de la religió, en concret, es presenta un repte cabdal: poder oferir vies aptes, avui, per al cultiu de l'espiritualitat, pel conreu d'una imprescindible qualitat humana interior. Com fer-ho? Un repte que caldrà abordar –també- amb ulls de dona... superant antigues inèrcies.
Sala 6: Juan José Tamayo - 'Del fonamentalisme al diàleg entre religions'
El fonamentalisme és una de les manifestacions patològiques més esteses de les religions, que sol donar-se en sistemes rígids de creences , especialment en les religions monoteistes, que es sustenten en textos revelats, llegits en la seva literalitat sense interpretació, definicions dogmàtiques, que formulen la doctrina religiosa amb un llenguatge immutable, i magisteris infalibles, que imposen un pensament únic. El xoc dels fonamentalismes ha donat lloc, amb freqüència, al xoc de civilitzacions i a les guerres de religions.No obstant això, el fonamentalisme no pertany a la naturalesa de les religions, L'alternativa als fonamentalismes és el diàleg entre cultures i la trobada entre religions en l'horitzó més ampli de l'aliança de civilització, amb l'objectiu de construir una societat intercultural, interreligiosa i interétnica, en la qual la diversitat de creences i cosmovisions no siguin motiu d'enfrontament sinó expressió de la riquesa de l'humà i del plurivers religiós i de propostes ètiques alliberadores. Bibliografia: Juan José Tamayo, Fundamentalismos y diálogo entre religiones" (Trotta, Madrid, 2009, 2ª ed.)
Margarita Maria Pintos - 'Místiques i feminismes. Les dones portadores de significat'
El sistema social, polític i religiós ens ha ensenyat que la uniformitat era un valor per excel·lència i l'homogeneïtat la base de la seguretat personal, per això hem hagut d'aprendre que la diversitat i el pluralisme no ens duien al caos, sinó que són camins indispensables per a la construcció d'una societat multicultural i multirreligiosa. Les dones, moltes vegades des de la invisibilitat, hem aportat a les nostres tradicions canvis antropològics profunds, hem demostrat que som subjectes morals per a prendre decisions oportunes a pesar dels patriarcats que intenten seguir considerant-nos menors d'edat.Som hereves d'una cultura oriental i mediterrània, en la qual els nostres avantpassades han obert camins que avui seguim transitant. Buscar el fil conductor comú en les tradicions religioses i laiques ens ajudarà a comprometre'ns amb l'aventura del diàleg interreligiós que hem emprès.
Sala 7: Xabier Pikaza - 'Jesús. Una bona notícia de Dones'
Desenvolupament del tema:
1. Les dones en el missatge i en la vida de Jesús.
2. Les dones en la mort de Jesús. El testimoniatge de la crucifixió.
3. L'experiència Pasqual de l'Església, experiència de dones.
4. Les dones, les primeres que donen testimoniatge de la 'vida de Jesús', les creadores de l'Església.
5. El primer cristianisme, una experiència de dones. María Magdalena, la Mare de Jesús, altres dones.
6. El pas de les dones als barons. María Magdalena i Pere en el naixement de l'Esglèsia.
7. Interpretar l'afirmació de Celso: El cristianisme va ser fundat per unes dones histèriques.
8. Presència i silenci de les dones en el desenvolupament posterior de l'Església. El cristianisme ha marginat de fet a les dones?
9. Actualització: El cristianisme no és una religió per a dones, sinó una religió de dones. El que importa no és el que l'Església pugui 'deixar' que facin les dones, sinó descobrir que elles han estat les que van fundar i han de refundar l'església (per a dones i barons) 10. Tema clau: No és el que l'Església pensa de les dones, sinó el descobriment que en la base i actualitat del cristianisme hi ha una experiència de dones.
Lucía Ramón 'A l'escolta de les veus de les dones en les religions del món'
Per a la sociologia de la religió una de les innovacions més cridaneres dels últims anys ha estat la irrupció dels moviments emancipadors de dones en el si de les tradicions religioses i la seva implicació en el diàleg interreligiós. Cada vegada són més les veus de dones creients de diferents tradicions que estan realitzant contribucions significatives en àmbits com l'espiritualitat, la teologia, la reinterpretació de les seves tradicions, l'ètica i els drets humans i el diàleg interreligiós. Elles han decidit prendre la paraula i ens proposen un acostament diferent a l'ètica i l'espiritualitat, al diàleg interreligiós i intercultural i als nous reptes que ens planteja la societat. Tant a l'auge del neoconservadurisme i l'integrisme com la pobresa o la devastació ecològica.
Volem acostar-vos a les seves reflexions, a les seves preguntes i a la seva sensibilitat. Des de l'experiència que ens enriqueixen a tots i també des del convenciment que si les seves veus són silenciades les nostres comunitats de fe queden mutilades i el nostre treball per la pau i en favor d'un món més just i més humà perd eficàcia i credibilitat.
Sala 8: Florencio Serrano (Budisme Tibetà) - 'I si Buda fos una Dona'
Segons el propi Buda, tots els éssers humans posseïm la naturalesa de la Ment Il·luminada, sense excepció, el que posa tant a les dones com als homes, siguin de la classe social que siguin, en el mateix nivell de potencialitats i capacitats per a arribar a la matemporaxima realització espiritual, a la Il·luminació, a la mismísima Budeidad. La dona, quan actualitza la seva veritable naturalesa, és Buda. En la naturalesa de la Il·luminació es manifesta l'atemporalitat i aquesta, sens dubte, s'explicita també en la dona, pel que és un plantejament completament erroni, voler subyugarla i sotmetre-la a la desigualtat, la falta de lideratge o a l'absència d'una presència activa i equitativa en la societat. A pesar d'això, l'extraordinària naturalesa femenina, la seva resilencia i les seves innegables qualitats, sempre han estat presents en el llarg recorregut de la humanitat. Es pot establir i alinear la naturalesa essencial de la ment il·luminada o la Budeidad, amb una expressió espiritual clarament femenina i amb la presència activa i rellevant en la societat actual. Pot expressar-se la dona en totes les seves qualitats i potencialitats, des de la seva essència espiritual, de forma lliure i sense quedar-se en la simple resposta o reacció, per descomptat també necessària, contra allò que l'oprimeix?. Pugues l'expressió no condicionada de l'espiritualitat femenina, dur-nos a una presència de l'espiritualitat, no sectaria, més sana i evident en la societat?. Podria la dona, a més de reparar la injustícies contra el seu gènere, constituir, desenvolupar i liderar una espiritualitat social, que superi i harmonitzi les grans deficiències, polaritzacions i injustícies que seguim sofrint en l'actualitat?. El budisme tibetà, on l'expressió femenina de l'espiritualitat, esta enormement potenciada i desenvolupada, pot aportar respostes i una visió precisa, entre unes altres, a totes aquestes crucials preguntes.
